Hola Oriol! gràcies per compartir les teves reflexions. És interessant recordar tot el que has explicat. Dir-te amb carinyo, que em sembla però ben curiós que donis per fet que els teus lectors estiguin engantxats a xarxes socials. No sé si és una projecció. Personalment no miro xarxes socials ja que he optat voluntàriament per no fer-ho de fa uns anys. De fet, em preocupa molt com això pugui afectar en un futur als meus fills. A casa donem exemple i no mirem pantalles. Sé que el que realment serà educatiu en un futur és ensenyar a gestionar les apps i les pantalles enlloc de prohibir-les, però de moment, fem que els nens no percebin a casa aquesta situació adictiva que tanta gent pateix. El que sí et voldria fer la reflexió següent. Que malgrat hom pot estar al marge de les xarxes socials i no perdre el temps amb scroll inifinit, si l'entorn es mou en aquesta dinàmica de xarxes, la qualitat de les relacions i dels contactes baixa i empitjora. Si vivim en una societat "malalta", encara que no patim d'aquest mal en concret, tot es resenteix. Fa temps que sento que la qualitat de les relacions ha caigut en picat, més enllà del dia a dia exigent i la falta de temps. No sé com ho veus tu? Jo percebo això. Que ja no ens truquem. Que tothom és més egoista i va a lo seu. Que no es fa comunitat. Que tot va per whatsapp amb converses curtes i fragmentades.... en fi.
Comparteixo completament la teva reflexió. Jo també veig que cada cop estem exportant més el model de "ràpid i superficial" a les nostres relacions del dia a dia.
No assumeixo que els lectors i lectores estiguin enganxats a les xarses. De fet, sospito que sou dels menys enganxats que hi ha! Per això llegiu articles més llargs i reflexius com els que escric. Però aquest és un problema general de la nostra societat que considero molt greu i per això faig prosselitisme de la desconexió digital.
Gracias por esta reflexión a punto de empezar el nuevo curso. Vemos una montaña de trabajo y estrés que devora el tiempo, pero si cambiamos la percepción es vida que agradecer y tiempo que ocupar con creatividad y consciencia.
Que gran articulo! Este verano estuve una semana en un retiro basado en UCDM y es justo lo que te pasó a ti en Asturias: todo nuevo, a la espera expectante de que ocurriria luego… una semana intensa y que paso “lenta” (pero bonita).
Gracias por el post-recordatorio de como vivir bonito y lento!
Qué adecuado este artículo. Justo estoy leyendo un libro estupendo relacionado con esto que se llama El Valor de la Atención de Johann Hari que propone además de los cambios de hábitos , un rediseño social apoyado por las instituciones. Gracias , saludos!!
Hola Oriol! gràcies per compartir les teves reflexions. És interessant recordar tot el que has explicat. Dir-te amb carinyo, que em sembla però ben curiós que donis per fet que els teus lectors estiguin engantxats a xarxes socials. No sé si és una projecció. Personalment no miro xarxes socials ja que he optat voluntàriament per no fer-ho de fa uns anys. De fet, em preocupa molt com això pugui afectar en un futur als meus fills. A casa donem exemple i no mirem pantalles. Sé que el que realment serà educatiu en un futur és ensenyar a gestionar les apps i les pantalles enlloc de prohibir-les, però de moment, fem que els nens no percebin a casa aquesta situació adictiva que tanta gent pateix. El que sí et voldria fer la reflexió següent. Que malgrat hom pot estar al marge de les xarxes socials i no perdre el temps amb scroll inifinit, si l'entorn es mou en aquesta dinàmica de xarxes, la qualitat de les relacions i dels contactes baixa i empitjora. Si vivim en una societat "malalta", encara que no patim d'aquest mal en concret, tot es resenteix. Fa temps que sento que la qualitat de les relacions ha caigut en picat, més enllà del dia a dia exigent i la falta de temps. No sé com ho veus tu? Jo percebo això. Que ja no ens truquem. Que tothom és més egoista i va a lo seu. Que no es fa comunitat. Que tot va per whatsapp amb converses curtes i fragmentades.... en fi.
gràcies per la teva feina de divulgació.
Hola!
Merci pel comentari.
Comparteixo completament la teva reflexió. Jo també veig que cada cop estem exportant més el model de "ràpid i superficial" a les nostres relacions del dia a dia.
No assumeixo que els lectors i lectores estiguin enganxats a les xarses. De fet, sospito que sou dels menys enganxats que hi ha! Per això llegiu articles més llargs i reflexius com els que escric. Però aquest és un problema general de la nostra societat que considero molt greu i per això faig prosselitisme de la desconexió digital.
Me ha encantado este post y reflexión, gracias!
¡Muchas gracias!
Gracias por la reflexión. Llega en un momento muy necesario.
Un placer y gracias por el comentario
Gracias por esta reflexión a punto de empezar el nuevo curso. Vemos una montaña de trabajo y estrés que devora el tiempo, pero si cambiamos la percepción es vida que agradecer y tiempo que ocupar con creatividad y consciencia.
Me alegro que la reflexión te haya llegado en un buen momento
Que gran articulo! Este verano estuve una semana en un retiro basado en UCDM y es justo lo que te pasó a ti en Asturias: todo nuevo, a la espera expectante de que ocurriria luego… una semana intensa y que paso “lenta” (pero bonita).
Gracias por el post-recordatorio de como vivir bonito y lento!
Un abrazo!
Un placer y gracias por tus palabras!
Qué adecuado este artículo. Justo estoy leyendo un libro estupendo relacionado con esto que se llama El Valor de la Atención de Johann Hari que propone además de los cambios de hábitos , un rediseño social apoyado por las instituciones. Gracias , saludos!!
¡Me lo apunto!
Genial tu artículo, gracias por compartir tus conocimientos y experiencias, es un placer leerte.
Ya ti gracias por el comentario